Violències Masclistes

Violències Masclistes

Avui és el Dia Mundial de l’ Eliminación de la Violencia contra les dones.

El concepte violències masclistes fa referència a totes aquelles violències que pateixen les dones simplement pel fet de ser això, dones. De retruc, hi ha altres víctimes, com els fills i filles, ja sigui de manera directa o indirecta. 

El passat dimarts 13 de novembre es va emetre el documental “Mai més víctima” dins el programa Sense Ficció sobre aquesta temàtica, del qual us presento una animació i un gràfic:

http://www.ccma.cat/324/iceberg-violencia-masclista-violencies-masclistes-visibles-invisibles/noticia/2887194/

 

 

El que mostren les dues imatges combinades és que en l’origen de tota violència hi ha formes de violència psicològica, des de les més subtils (invisibilitzar, ignorar) fins a les cada cop més visibles i evidents. Els insults, els menyspreus, el fer llum de gas (fer caure en l’error expressament la víctima per després acusar-la que no està bé del cap perquè no entén el que ocorre o s’ho inventa), el xantatge emocional, els crits i els silencis castigadors, el control… són formes de violència psicològica.

És un fenomen que no entén ni de diferències ni de classe social, ni educatives, ni d’edat. Malauradament és un fet transversal. Per tant, no existeix ni un “perfil de víctima” ni un perfil de maltractadors determinats. 

Però sí que existeixen coses que, tenint-les clares, les podem fer:

– Mantenir una escolta activa per tal de poder detectar si quan una amiga, una germana, filla, parella, etc., ens explica que hi ha coses en una relació que no la fan sentir bé, podem ajudar-la detectar quines coses no són saludables, ni comprensibles, ni tolerables en una relació. 

  • Acompanyar-la perquè pugui prendre decisions per aturar-ho. Sense culpabilitzar ni coaccionar; de vegades costa adonar-se’n i fer-se’n a la idea.
  • Donar suport i protegir, a qui denuncia o decideix fer accions per defensar-se (per exemple, aturar un ciberassetjament, o bé denunciar a qui ha difós fotos íntimes sense consentiment).
  • Desaprendre els conceptes de l’amor romàntic que ajuden a mantenir aquestes dinàmiques: aquelles que ens fan sentir incomplets/etes si no tenim parella, les que justifiquen la gelosia com a mostra d’amor, les que entenen la parella com a possessió (ets meu/ets meva, soc seu/seva). Les que ens fan creure que posant-hi la paraula “amor”, tot s’hi val.
  • Començar a desaprendre els rols rígids de gènere de masculinitat i feminitat. Uns impliquen que ells han de ser sempre forts, dominants,  proveïdors, racionals i no mostrar debilitat. De la mateixa manera, relacionem la feminitat amb passivitat, dolçor, cura de tothom excepte d’una mateixa, dependència, candidesa i capacitat d’ aguantar. 

I, en concret, als homes els podem interpel·lar perquè intervinguin per avisar i corregir quan altres homes duen a terme aquestes conductes. Com a mostra, us ensenyo un videoclip de la campanya argentina #CambiaElTrato. 

https://www.youtube.com/watch?v=efcSDhtg5mc

Aquest és un assumpte que ens afecta a totes i tots. Ens hi posem?

 

Marina Vivó

Psicòloga