Tornem a l’escola, procés d’adaptació

Tornem a l’escola, procés d’adaptació

L’estiu ja s’està acabant i amb el seu final comencen els nervis per un nou curs que ens espera a la cantonada.

La veritat és que els canvis de rutina són una constant en la nostra vida i en la dels nostres petits. La diferència és que nosaltres som adults i tenim la capacitat o les habilitats de gestionar-ho i ens autoregulem.

Els infants viuen malament aquests canvis, o no us recordeu què va passar quan l’escola va fer la jornada intensiva? I els moment de començar el casal d’estiu? Per si això era poca cosa, ara iniciem un nou canvi de rutina que durarà uns mesos llargs… l’inici o la tornada a l’escola.

En el cas dels més petits, aquells que comencem la llarg d’infants o P3, necessitem fer un procés d’adaptació on el paper dels cuidadors és bàsic. Hem de tenir en compte que venim de passar molt de temps junts, ja sigui perquè mai ha anat a l’escola com perquè hem passat l’estiu plegats. Cada nen i nena és un món, però avui us donem algunes recomanacions que us poden servir:

  • Plorarà. Ens partirà l’ànima, però plorarà i ho hem d’acceptar. És bo que ho faci, està expressant la seva emoció de tristesa o bé de ràbia. Abraça’l, abraça-la, dóna-li el consol que necessita, acompanya. Evita frases com “No ploris, t’ho passaràs molt bé” i canvia-les per frases com “Entenc que estàs trist i que voldries estar més temps amb mi. Després et vindré a buscar i anirem al parc junts, et sembla?”
  • Explica què passarà. No facis promeses que no podràs complir. Els infants han de saber qui els porta al “cole”, què es trobaran allà, on dinaran, qui els vindrà a buscar. Sigueu sincers i expliqueu tot el que necessitin saber.
  • Evita l’excés de preguntes quan el vas a buscar. Potser no volen parlar i ho hem d’acceptar. Tot i així, podeu provar a fer preguntes concretes com: “Què és el més divertit què has fet avui?”. Podeu explicar vosaltres alguna anècdota de la vostra feina, per iniciar la conversa “Saps què ha passat avui a l’oficina? Se m’han caigut tots els clips a terra i quan els anava a agafar, he caigut de cul!”. Fa poc també vaig llegir una estratègia que em va agradar: el joc de veritat o invenció. La idea és explicar al petit que li direm dues situacions i haurà d’endevinar quina és certa: “Un nen de la classe ha fet un gol al pati o la professora ha portat uns mussols a classe que saben llegir”. Si fem les coses divertides, aconseguirem més.

I els més grans què? Podem pensar que ells ja estan acostumats a anar a l’escola i que ho han de viure bé. Però no sempre és així. Tots els nens i nenes poden passar nervis, no només pels canvis de rutina que dèiem abans, sinó també perquès es plantegen qüestions com el pas a un curs nou, l’exigència, els canvis de companys si es donen, el canvi de tutor o tutora, les assignatures, els exàmens… Tenen molt en què pensar i que els pot preocupar. No minimitzem les seves preocupacions. Per ells són importants i molt.

En aquests casos, tornem a recomanar fer un acompanyament emocional. Fer servir l’empatia i posar-nos al seu lloc. Parlar de les emocions que senten, posar-li nom i explicar que els entenem i que els fem costat. Respondre als seus dubtes, explica’ls-hi tot allò que tinguem resposta. Els hem de fer veure que nosaltres estarem al seu costat i els ajudarem en tot el que puguem.

En resum, anticipar amb cert temps el què passarà, donar explicacions, respostes i acompanyar en el procés d’adaptació.