psicologiaterrassa Tag

Siempre me gusta buscar las definiciones de las palabras, y para este artículo busqué qué me decía la RAE de la palabra "padre". Encontré dos definiciones de las que me gustaría hablar. La primera es "varón que ha engendrado a otro ser de su misma especie" y la segunda "varón que ejerce las funciones de padre". La primera definición la podríamos redefinir como "aquella persona que pone la semillita", acto que en principio tendría que hacerte padre ipso facto ¿verdad? Pues biológicamente sí, pero ¿solamente con eso ya eres padre 100%? Muchos dirán que no, y es ahí cuando entra en juego la segunda definición, el varón que realiza las funciones de educar, amar y cuidar. Ésta última es la que más relacionamos con la palabra padre. Muchas veces, en consulta, se sientan delante de mí personas que parecen estar poseídas por el cuarto mandamiento del catolicismo: "Honrarás a tu padre y a tu...

En Espai Gut queremos compartir, a través de faros.hsjdbcn.org, un estudio muy interesante sobre la orientación sexual en adolescentes: Las disparidades de orientación sexual en los síntomas depresivos de adolescentes están bien establecidas, pero ¿cuáles son los factores que determinan esta relación? Los datos del estudio El NEXT Generation Health Study (NEXT) es un estudio longitudinal de siete años en curso, de una muestra nacionalmente representativa de adolescentes estadounidenses. Mediante el uso de un diseño estratificado de tres etapas, se obtuvo una muestra diversa de 2.785 adolescentes inscritos en las escuelas secundarias estadounidenses de 22 estados y se siguió anualmente desde el año 2009-2010. De todos modos, también se concluyó que se necesita una investigación clínica futura para determinar si las intervenciones dirigidas a estos factores psicosociales, relacionados con la atención sanitaria, reducirán las disparidades de orientación sexual en los síntomas depresivos y el momento óptimo de estas intervenciones. La importancia de identificar los síntomas Los...

Què són les emocions? Com les gestionem? Són les emocions en els més petits i petites iguals que en els adults? Quan atenem a la consulta un pare i/o una mare que ens expliquen les rebequeries del seu fill o filla, que plora sovint, que s’enfada molt…, ens trobem amb un infant que no gestiona correctament les seves emocions. Per què? Perquè n’està aprenent, perquè encara no en sap. I, com en tot, cada infant va al seu ritme. Quan la gestió de les emocions afecta la vida quotidiana de l’infant Normalment acudim al psicòleg o psicòloga quan aquesta gestió de les emocions afecta el dia a dia del nen o nena. Ens podem trobar que hi ha una afectació en el seu rendiment acadèmic, dificultats en les relacions amb altres companys i companyes i/o amb la família, o fins i tot observem que dorm i/o menja més o menys del que és...

Arran de l’ anunci d’ Ikea d’ aquest passat Nadal, s’ ha fet molt rebombori entorn del que ens aporten i el que ens comporten les noves tecnologies.  Per als que no heu vist l’ anunci, simula un experiment social en què es fan preguntes sobre xarxes socials, personatges famosos i vídeos virals. Alhora, també es fan preguntes personals sobre els membres d’ una mateixa família. La sorpresa arriba quan la majoria dels participants pot respondre perfectament sobre un personatge d’ actualitat, però en canvi no sap respondre on es van conèixer els seus pares, per exemple. Per descomptat que l’ ésser humà té l’ obligació d’ actualitzar-se i d’ adaptar-se a un món que canvia constantment, sobretot en l' àmbit tecnològic. Les noves tecnologies ens aporten inmediatesa, accessibilitat a qualsevol tipus d’ informació, oci a qualsevol hora i, d’ alguna manera, relacions socials a distància. Sens dubte ens aporten un niu...

Aquest escrit té un doble propòsit i un únic objectiu: Com encarem un dinar llarg amb criatures, ja sigui al restaurant o a casa la “tieta” per Nadal. Com a mare de bessons i gastronòmicament curiosa, he de dir que tant a mi com als meus fills ens encanta anar de restaurant! Però m’esgarrifo quan arribo a un restaurant i veig llargues taules d’amics on els nens s’asseuen al final i, per no molestar, estan TOTS enganxats a una pantalla. En els dinars de Nadal, es repeteix l’escena a casa dels avis o dels tiets: nens que mengen primer i s’esvaeixen ràpidament a connectar-se a alguna altra realitat virtual, mentre els adults amb una mica de cava al cap no se n’ adonen que passen les hores “desconnectats ” de la família i de la tradició. Quan et converteixes en pare/mare aprens que és imprescindible portar SEMPRE una motxilla amb trastos diversos: entreteniments,...

Vivim en una societat que ens empenta cap al consumisme extrem. Costa allunyar-se de les campanyes publicitàries, del Shopping Night, del Black Friday, dels constants 2x1… Si a aquest consumisme li afegim Nadals i infants, és un còctel difícil de gestionar per la majoria de famílies. Aquesta situació acostuma a ser una font de conflictes en els grups familiars. De vegades la resta de familiars directes (avis, tiets i companyia) volen satisfer els desitjos dels més petits de la casa. En moltes ocasions associem felicitat a consum i, sense voler-ho, fem un traspàs d’ aquesta percepció als infants. De seguida aprenen a triar sense límit entre mil catàlegs de joguines i la carta als Reis es converteix en un pergamí interminable. Entenem que com a resposta a aquesta febre de consumisme i a la síndrome del nen hiperregalat, va néixer una proposta que ens sembla molt interessant: la norma dels quatre regals. La...

Avui és el Dia Mundial de l' Eliminación de la Violencia contra les dones. El concepte violències masclistes fa referència a totes aquelles violències que pateixen les dones simplement pel fet de ser això, dones. De retruc, hi ha altres víctimes, com els fills i filles, ja sigui de manera directa o indirecta.  El passat dimarts 13 de novembre es va emetre el documental “Mai més víctima” dins el programa Sense Ficció sobre aquesta temàtica, del qual us presento una animació i un gràfic: http://www.ccma.cat/324/iceberg-violencia-masclista-violencies-masclistes-visibles-invisibles/noticia/2887194/     El que mostren les dues imatges combinades és que en l'origen de tota violència hi ha formes de violència psicològica, des de les més subtils (invisibilitzar, ignorar) fins a les cada cop més visibles i evidents. Els insults, els menyspreus, el fer llum de gas (fer caure en l'error expressament la víctima per després acusar-la que no està bé del cap perquè no entén el que ocorre o s'ho...

El primer curs terapèutic a Terrassa per tornar a conduir El dia 27 de novembre, a les 19 h,  farem una xerrada gratuïta a l'Espai Gut, "Vull tornar a conduir i no m'hi atreveixo", on parlarem de propostes per poder vèncer la fòbia a conduir (o amaxofòbia).Presentarem un curs dissenyat específicament amb aquesta finalitat terapèutica, a càrrec d’Atanasi Céspedes, psicòleg i formador, especialista en amaxofòbia . El curs començarà a mitjans de gener del 2019. Què és l'amaxofòbia? En general, les fòbies es caracteritzen per una intensa i desproporcionada "por" davant objectes o situacions diverses. A la por a conduir se la denomina ‘amaxofòbia’, paraula d'etimologia grega: amaxo = carruatge i fobos = por. L'amaxofòbia és un problema estès entre la població, encara que en molts casos les mateixes persones afectades tendeixen a amagar-lo. La persona que pateix aquest trastorn desenvolupa una sèrie de pensaments desajustats respecte a la situació real existent, que li generen por. Al seu torn, aquesta por desencadena una resposta automàtica i inadequada del sistema nerviós, que produeix una forta i desagradable...

Para saber qué es la salud mental, tenemos que saber antes qué es la salud.  La RAE nos dice que salud es el estado en el que el ser orgánico ejerce normalmente todas sus funciones. Ajá… Entonces, eso quiere decir que salud mental sería el estado en el que el ser orgánico, o sea la persona, ejerce normalmente sus funciones mentales ¿no? ¡Pues aquí sí que tenemos un problema! Porque ¿cuándo sé que mi mente funciona bien o mal? ¿Quién me dice si lo que siento o pienso es adecuado o no? Muchos dirán que esa persona es el psiquiatra, porque de toda la vida es el que me dice si “estoy loco” o no, me da unas pastillas mágicas o me pone una camisa de fuerza (modo irónico off). Otros pocos dirán que el psicólogo. Digo pocos porque todavía hay gente que no asocia psicólogo a salud mental, sino que lo asocia...

Des de l’embaràs el p / mare i nadó comencen a establir un vincle afectiu, aportant protecció, calor i benestar. Amb el Massatge Infantil, gaudiràs d’un moment de connexió i relax amb el vostre bebè i aprendreu a comunicar-vos amb ell d’una manera respectuosa. Alhora, també desenvolupareu major comprensió i seguretat davant les seves etapes evolutives. El principal objectiu és contribuir a la protecció de la infància, afavorint el desenvolupament de vincles afectius segurs dins de la família i confirmant la repercussió directa en la salut física, psíquica i emocional durant tota la vida. El Massatge Infantil proporciona al teu nadó seguretat i confiança, ajudant a aconseguir un major equilibri emocional i psíquic. Mitjançant l'estimulació tàctil, permet connectar d'una forma intensa amb el món corporal i emocional del bebè.  El massatge facilita l'espai i el temps perquè s'estableixi un diàleg, que beneficia tant a qui el rep com a qui el dóna. Els moviments...