psicologia terrassa Tag

Situació actual Amb el confinament conseqüent a la COVID-19 han canviat els nostres costums socials. Ens estem adaptant tecnològicament a celebrar tant aniversaris com reunions d’amics com casaments de manera virtual. Degut als canvis substancials en tots els contextos de la nostra vida, com a societat ens hem vist obligats a reinventar-nos i readaptar-nos, posant en marxa tots els nostres recursos personals. Malauradament, un altre dels canvis substancials que ha provocat la pandèmia de la COVID-19 és l’acomiadament d’una persona estimada que acaba de morir, sense poder fer tot allò que ens agradaria fer en una situació tan difícil com aquesta. Tota aquesta situació està generant particularitats a l’hora d’afrontar el dol degut a la situació de confinament: Ens trobem amb una alteració de les rutines i amb una pèrdua de les relacions habituals amb persones significatives de l’entorn. La intensitat de les emocions és més elevada del que podria ser en...

Les estadístiques mostren que la majoria de divorcis es plantegen després de les vacances. Encara que sembli que tot ha d’estar més relaxat i pausat, el temps lliure pot ser un factor d’estrès per a  la parella: diferents interessos, ritmes i necessitats no expressades brollen en els moments de calma. A més, sortir de la rutina també s’afegeix a les demandes dels fills d’edats diverses. Si observem les separacions del nostre entorn, segur que en trobem de tots colors: des dels que fan activitats conjuntes fins als que no es poden ni asseure junts en una reunió escolar.  És cert que una separació és un mal negoci. Econòmicament totes dues parts hi surten perdent, però emocionalment no hauria de ser així. L’esforç que fan els adults per coordinar-se cordialment un cop han decidit separar-se és una inversió de futur en la salut emocional de tots.  Per assegurar aquesta cordialitat, un primer pas és...

Nens amb característiques psíquiques molt diferents: amb trastorn d'atenció i hiperactivitat, TEA, Asperger o altes capacitats, formen un calaix de sastre....

Aquest estiu, dinant en un restaurant tranquil·lament amb la meva parella, vaig fer una cosa de la qual sempre em queixo i que realment no m’agrada fer: vaig escoltar una conversa aliena. Però,...

Últimament han augmentat les consultes de psicologia infantil per part de pares que no saben com abordar el tema de les “noves tecnologies”. Ens trobem amb pares que això de les tablets i els ordinadors els ve una mica de nou, ja que no forma part de la seva generació i s’hi estan adaptant, i nens que han nascut amb un mòbil sota el braç i amb 2 anyets ja saben com passar les fotografies amb el dit. Per Nadal ens vam trobar amb la pregunta tipus: “vol un mòbil, què fem?”, “ha demanat una tablet, l’hi comprem?”. Ara ens trobem amb frases com: “vol jugar cada dia”, “es posa a jugar i no el podem treure del joc”, “cada dia vol portar el mòbil a l’escola”. Hem de tenir molt clar que vivim una època en què les noves tecnologies ja no són tan noves. Els nens d’avui dia les fan...

En la vida, el canvi és quelcom inevitable: o bé es produeix perquè volem i ens el treballem o bé perquè, individualment o en parella, ens passen coses que ens fan canviar (per opinions o per aprenentatges nous, per exemple). Quan estem en parella, si la relació és prou llarga en el temps és impossible que es mantingui com el primer dia. Ens agrada dir-nos el contrari i ens pot fer sentir bé, però no acostuma a ser cert. Com moltes altres coses, això es veu més quan van mal dades. Quan  han tingut lloc fets que han dolgut més un que l'altre, o l'han canviat.La situació més complicada és la que esmenta Brecht: quan un ha fet quelcom que ha dolgut o decebut l'altre. Com ho abordem? En moltes ocasions, hi ha parelles que intenten fer com si no hagués passat res. Ha passat alguna cosa que ha afectat profundament la...

L’estiu ja s’està acabant i amb el seu final comencen els nervis per un nou curs que ens espera a la cantonada. La veritat és que els canvis de rutina són una constant en la nostra vida i en la dels nostres petits. La diferència és que nosaltres som adults i tenim la capacitat o les habilitats de gestionar-ho i ens autoregulem.  Els infants viuen malament aquests canvis. Recordeu què va passar quan l’escola va fer la jornada intensiva? I els moment de començar el casal d’estiu? Per si això era poca cosa, ara iniciem un nou canvi de rutina que durarà uns mesos llargs...

Aquest mes de juliol la nostra “col·laboradora” Susagna Aróztegui Galí, ha estat impartint un curs de 30 hores per a docents a l’escola d’estiu del Vallès Occidental. El curs titulat “Kinesiologia educativa i gestió emocional. Recursos per aprendre i viure sense estrès” dóna coneixements i recursos als docents per tal que puguin gestionar l’estrès. L’estrès és un mecanisme automàtic del cos la funció del qual és donar resposta als estímuls estressants de l’entorn. Bàsicament un mecanisme de defensa atàvic. Aquest mecanisme s’activa quant hi ha un perill real per la integritat física o cal una resposta ràpida tot aconseguint una bona adaptació al medi. Tot i així també s’activa quan el perill és imaginat o atempta contra la identitat personal de manera que sovint la resposta reactiva és desproporcionada a la situació que l’ha causat. Bàsicament les reaccions són físiques: augment del ritme cardíac i respiratori, augment de la irrigació sanguínia...

Tots coneixem la importància de fer esport, els beneficis que ens proporciona tant físicament com psicològicament, però sabem com és d’important en una edat en què s’està creixent i desenvolupant-se? Els adults ho tenim clar: ens ajuda a gestionar l'estrès, a mantenir-nos en bona forma física, a desconnectar de la nostra rutina diària, entre d'altres. No obstant això, entre els més petits de la casa també té importants beneficis que hauríem de conèixer i potenciar. Per començar, l'esport s’ha de plantejar com una cosa divertida, de base fonamentalment lúdica, en què el nen s’ho passi bé practicant-lo. No serveix que la mare i/o el pare hagin decidit apuntar-lo a futbol, judo o natació. Els nens han de formar part d'aquesta decisió, ja que després estaran durant una hora a la setmana tot el curs fent aquesta activitat. A vegades, els nens no són capaços de decidir, perquè són molt petits o perquè...

Hoy os compartimos un artículo muy interesante de la Fundación FAROS del Hospital Sant Joan de Déu: En un tiempo en que los niños están creciendo en un mundo digital, es importante ayudarles a aprender a hacer un buen uso de las tecnologías. Las ventajas de estos dispositivos, si se utilizan de manera apropiada, pueden ser grandes, pero los estudios han revelado que pasar tiempo cara a cara con la familia, los amigos y los profesores cumple una función fundamental en promover el aprendizaje y el desarrollo saludable de los niños. Los padres y madres juegan un papel fundamental en este aprendizaje y hay que recordar que se debe aplicar a las pantallas y los entornos digitales las mismas pautas de crianza y sentido común que aplicamos en los entornos reales. El peligro de utilizar las pantallas como chupete emocional Los pediatras advierten del peligro de utilizar las pantallas para calmar a un niño....