psicologia terrassa Tag

Aquest estiu, dinant en un restaurant tranquil·lament amb la meva parella, vaig fer una cosa de la qual sempre em queixo i que realment no m’agrada fer: vaig escoltar una conversa aliena. Però,  a veure!, tenia els meus motius...

Últimament han augmentat les consultes de psicologia infantil per part de pares que no saben com abordar el tema de les “noves tecnologies”. Ens trobem amb pares que això de les tablets i els ordinadors els ve una mica de nou, ja que no forma part de la seva generació i s’hi estan adaptant, i nens que han nascut amb un mòbil sota el braç i amb 2 anyets ja saben com passar les fotografies amb el dit. Per Nadal ens vam trobar amb la pregunta tipus: “vol un mòbil, què fem?”, “ha demanat una tablet, l’hi comprem?”. Ara ens trobem amb frases com: “vol jugar cada dia”, “es posa a jugar i no el podem treure del joc”, “cada dia vol portar el mòbil a l’escola”. Hem de tenir molt clar que vivim una època en què les noves tecnologies ja no són tan noves. Els nens d’avui dia les fan...

En la vida, el canvi és quelcom inevitable: o bé es produeix perquè volem i ens el treballem o bé perquè, individualment o en parella, ens passen coses que ens fan canviar (per opinions o per aprenentatges nous, per exemple). Quan estem en parella, si la relació és prou llarga en el temps és impossible que es mantingui com el primer dia. Ens agrada dir-nos el contrari i ens pot fer sentir bé, però no acostuma a ser cert. Com moltes altres coses, això es veu més quan van mal dades. Quan  han tingut lloc fets que han dolgut més un que l'altre, o l'han canviat.La situació més complicada és la que esmenta Brecht: quan un ha fet quelcom que ha dolgut o decebut l'altre. Com ho abordem? En moltes ocasions, hi ha parelles que intenten fer com si no hagués passat res. Ha passat alguna cosa que ha afectat profundament la...

L’estiu ja s’està acabant i amb el seu final comencen els nervis per un nou curs que ens espera a la cantonada. La veritat és que els canvis de rutina són una constant en la nostra vida i en la dels nostres petits. La diferència és que nosaltres som adults i tenim la capacitat o les habilitats de gestionar-ho i ens autoregulem.  Els infants viuen malament aquests canvis. Recordeu què va passar quan l’escola va fer la jornada intensiva? I els moment de començar el casal d’estiu? Per si això era poca cosa, ara iniciem un nou canvi de rutina que durarà uns mesos llargs...

Aquest mes de juliol la nostra “col·laboradora” Susagna Aróztegui Galí, ha estat impartint un curs de 30 hores per a docents a l’escola d’estiu del Vallès Occidental. El curs titulat “Kinesiologia educativa i gestió emocional. Recursos per aprendre i viure sense estrès” dóna coneixements i recursos als docents per tal que puguin gestionar l’estrès. L’estrès és un mecanisme automàtic del cos la funció del qual és donar resposta als estímuls estressants de l’entorn. Bàsicament un mecanisme de defensa atàvic. Aquest mecanisme s’activa quant hi ha un perill real per la integritat física o cal una resposta ràpida tot aconseguint una bona adaptació al medi. Tot i així també s’activa quan el perill és imaginat o atempta contra la identitat personal de manera que sovint la resposta reactiva és desproporcionada a la situació que l’ha causat. Bàsicament les reaccions són físiques: augment del ritme cardíac i respiratori, augment de la irrigació sanguínia...

Tots coneixem la importància de fer esport, els beneficis que ens proporciona tant físicament com psicològicament, però sabem com és d’important en una edat en què s’està creixent i desenvolupant-se? Els adults ho tenim clar: ens ajuda a gestionar l'estrès, a mantenir-nos en bona forma física, a desconnectar de la nostra rutina diària, entre d'altres. No obstant això, entre els més petits de la casa també té importants beneficis que hauríem de conèixer i potenciar. Per començar, l'esport s’ha de plantejar com una cosa divertida, de base fonamentalment lúdica, en què el nen s’ho passi bé practicant-lo. No serveix que la mare i/o el pare hagin decidit apuntar-lo a futbol, judo o natació. Els nens han de formar part d'aquesta decisió, ja que després estaran durant una hora a la setmana tot el curs fent aquesta activitat. A vegades, els nens no són capaços de decidir, perquè són molt petits o perquè...

Hoy os compartimos un artículo muy interesante de la Fundación FAROS del Hospital Sant Joan de Déu: En un tiempo en que los niños están creciendo en un mundo digital, es importante ayudarles a aprender a hacer un buen uso de las tecnologías. Las ventajas de estos dispositivos, si se utilizan de manera apropiada, pueden ser grandes, pero los estudios han revelado que pasar tiempo cara a cara con la familia, los amigos y los profesores cumple una función fundamental en promover el aprendizaje y el desarrollo saludable de los niños. Los padres y madres juegan un papel fundamental en este aprendizaje y hay que recordar que se debe aplicar a las pantallas y los entornos digitales las mismas pautas de crianza y sentido común que aplicamos en los entornos reales. El peligro de utilizar las pantallas como chupete emocional Los pediatras advierten del peligro de utilizar las pantallas para calmar a un niño....

Tots tenim o provenim d’una família, ja sigui nuclear, monoparental, reconstituida, adoptiva, sense fills, família extensa, homoparental… Ja no podem parlar de “família tipus” o afirmar que la família tradicional és l’única vàlida. Sigui com sigui, ha estat i és font de coneixement i aprenentatge al llarg de tota la nostra vida. L’element fonamental que ens permet adquirir un model respecte a cóm veure, actuar, relacionar-nos i comunicar-nos amb la resta del món. És part de la nostra identitat. Al llarg de la història, la família ha estat el sistema relacional per excel·lència, font de transmissió de valors, tradicions, seguretat i reconeixement. Per tant, es pot afirmar que la família i els seus membres són amb molta freqüència, la “pedra angular” per a entendre cóm és cada individu. Els canvis que han anat succeint en aquesta institució, han estat fruit de l’adaptació necessària per a la supervivència de la mateixa, enfront de...

Com a pares ens interessa que els nostres fills i filles creixin sent persones completes i felices, per això és tan important oferir-los una bona educació en el seu dia a dia. Dins dels aspectes de la persona i hi ha un àmbit que molt cops no sabem com abordar, el dels temes relacionats amb la sexe afectivitat. Vivim en una societat on com a individus, ens estem exposant de manera contínua a contingut d’ índole sexual. I els nens no en són una excepció. A molts pares ens preocupa no disposar de les eines adequades per fer una bona educació sexual dels nostres fills. I ens fem moltes preguntes en aquest aspecte: a quina edat es por començar a parlar de sexualitat?, com es fa? I, si no pregunta mai sobre temes de sexualitat, quan en parlem? Són moltes qüestions i tampoc partim d’ un model normalitzador de la sexualitat...

Les vacances de Setmana Santa estan a tocar i molts nens i adults ja les esperen amb candeletes. Pot resultar complicat encaixar els dies de vacances de les escoles amb les vacances laborals de la família. Així, una opció molt comú són els casals i les colònies. Tant a les vacances de Nadal, a les de Setmana Santa com a les d’ estiu. Però… per què un casal? Què farà la criatura tants dies allà?   Doncs des de l’ Espai Gut volem recomanar la participació en Casals d’ estiu. Són una molt bona opció pels infants per relacionar-se amb persones de fora del seu entorn habitual, per fer nous aprenentatges i per gaudir de les seves vacances. És una oportunitat per canviar d' aires, fer noves amistats, nens i nenes de diferents edats compartint experiències, lluny de les exigències que marquen l'any escolar.  La majoria de Casals es caracteritzen per tenir un...