pautesperpares Tag

Què són les emocions? Com les gestionem? Són les emocions en els més petits i petites iguals que en els adults? Quan atenem a la consulta un pare i/o una mare que ens expliquen les rebequeries del seu fill o filla, que plora sovint, que s’enfada molt…, ens trobem amb un infant que no gestiona correctament les seves emocions. Per què? Perquè n’està aprenent, perquè encara no en sap. I, com en tot, cada infant va al seu ritme. Quan la gestió de les emocions afecta la vida quotidiana de l’infant Normalment acudim al psicòleg o psicòloga quan aquesta gestió de les emocions afecta el dia a dia del nen o nena. Ens podem trobar que hi ha una afectació en el seu rendiment acadèmic, dificultats en les relacions amb altres companys i companyes i/o amb la família, o fins i tot observem que dorm i/o menja més o menys del que és...

Arran de l’ anunci d’ Ikea d’ aquest passat Nadal, s’ ha fet molt rebombori entorn del que ens aporten i el que ens comporten les noves tecnologies.  Per als que no heu vist l’ anunci, simula un experiment social en què es fan preguntes sobre xarxes socials, personatges famosos i vídeos virals. Alhora, també es fan preguntes personals sobre els membres d’ una mateixa família. La sorpresa arriba quan la majoria dels participants pot respondre perfectament sobre un personatge d’ actualitat, però en canvi no sap respondre on es van conèixer els seus pares, per exemple. Per descomptat que l’ ésser humà té l’ obligació d’ actualitzar-se i d’ adaptar-se a un món que canvia constantment, sobretot en l' àmbit tecnològic. Les noves tecnologies ens aporten inmediatesa, accessibilitat a qualsevol tipus d’ informació, oci a qualsevol hora i, d’ alguna manera, relacions socials a distància. Sens dubte ens aporten un niu...

Aquest escrit té un doble propòsit i un únic objectiu: Com encarem un dinar llarg amb criatures, ja sigui al restaurant o a casa la “tieta” per Nadal. Com a mare de bessons i gastronòmicament curiosa, he de dir que tant a mi com als meus fills ens encanta anar de restaurant! Però m’esgarrifo quan arribo a un restaurant i veig llargues taules d’amics on els nens s’asseuen al final i, per no molestar, estan TOTS enganxats a una pantalla. En els dinars de Nadal, es repeteix l’escena a casa dels avis o dels tiets: nens que mengen primer i s’esvaeixen ràpidament a connectar-se a alguna altra realitat virtual, mentre els adults amb una mica de cava al cap no se n’ adonen que passen les hores “desconnectats ” de la família i de la tradició. Quan et converteixes en pare/mare aprens que és imprescindible portar SEMPRE una motxilla amb trastos diversos: entreteniments,...