Sobreviure a la incertesa durant el confinament i des-confinament

Confinament

Sobreviure a la incertesa durant el confinament i des-confinament

Converses en confinament

De Marina Vivó
Psicòloga adults i Terapia de Parella

Duem més d’un mes de confinament en les nostres llars i des de l’equip de GUT Adults volem compartir una sèrie de reflexions:

  • Com ens està influent aquesta situació?
  • Com podem aprofitar-nos de la Incertesa?
  • Com podem afrontar-la d’una manera diferent per portarla el millor possible.

Davant la incertesa, acció i cures

Estem encarant una nova fase de la quarentena. la desescalada progressiva de les mesures tant restrictives per a la nostra vida que duem actives des del passat 13 de març. Fins ara, hem passat per diferents fases: després d’una primera sorpresa per la mesura extraordinària i d’incredulitat i fins i tot por i pànic (recordes com vam assaltar els supermercats pel paper de WC?), les primeres setmanes ens vam estar acomodant intentant mantenir-nos molt ocupats mentres elaboràvem noves rutines. Han passat els dies i els aconteixements, molta gent ja està notant la fatiga davant les restriccions socials i de moviment, ademés de les pèrdues:

  • De persones estimades,
  • De la llibertat de moviments, de l’estil de vida i de les rutines. Això inclou els horaris, la socialització (si per a tu és una pèrdua) i també les activitats de lleure o d’auto-cura que fèiem. Impossible fer plans a curt o mig plaç.
  • De la seguretat econòmica o de projecte econòmic i/o laboral.

Seguim en un moment incert, i si no hem tingut precedents per enfrontar la quarantena tampoc els tenim per gestionar el desconfinament. Tenim alguns terminis i informacions que poden ser canviants. Suposem, però no sabem si “ho estem fent prou bé” i sense cap dada, o informacions molt confoses, de com es presenta el futur. Ara ens movem entre l’esperança i el dubte. La incertesa és ara per ara la sensació més certa que tenim. La resta és camí que hem d’anar construïnt amb allò que sabem i sabem fer. Volem fer alguns comentaris:

  1. Estem en una societat i una cultura que acostuma a veure la incertesa com “no saber és no ser capaç” o “com un fracàs”. Aquesta sensació és molt molesta ja que per la nostra naturalesa pensant no poder preveure el futur és preocupant i angoixant. A això s’hi suma que estem gestionant moltes emocions a la vegada i molt canviants. Si aquests dies has tingut i segueixes tenint moltes sensacions “rares”, molts canvis en el teu estat d’ànim (teu i de les altres persones que coneixes), et costa dormir o dorms més, de vegades estàs molt actiu/va i moltes altres estàs amb tristos o apatia… Totes aquestes reaccions formen part de l’adaptació a una situació nova i canviant a cada pas i de la que encara no tenim dades ni informacions veraces de com s’anirà resolent i de com ens afectarà, fins i tot acabat el confinament.
  2. Les solucions que han funcionat i ens han fet sentir millor en aquesta situació han tingut a veure amb les cures: cuidar-nos nosaltres, cuidar els altres, tenir en compte que no hem de col·lapsar el sistema sanitari.
  3. Sent molt reduccionistes, podríem dir que quan estem davant de qualsevol situació, tenim dos tipus d’opcions:
    • Les que podem controlar, o estan al nostre abast. Centrar-nos en elles i anat resolent-les ens va donant confiança, sí una certa autoestima. Alguns exemples son: cuinar i mirar l’alimentació, trucar i comunicar-nos amb altres persones amb els mitjans que tenim, decidir si connectem o no i quant amb les notícies o les xarxes socials.
    • Les que no podem controlar o bé depenen de decisions externes a nosaltres. Com anirà l’economia, com anirà el pla de des-confinament. Generen preocupació .

Quan es posa el focus i atenció en una cosa concreta, aquesta s’amplia. Passa el mateix amb les coses que sí podem fer. Aquestes son algunes propostes que fem per seguir actuant posant la mirada en la cura. Com un menú, es pot triar la casella que vagi millor a cada moment.

Recordar altres situacions complicades que s’han superat anteriorment:

Com les vaig afrontar? Quins recursos vaig poder treure? Què va funcionar?
De tot el que vaig poder fer, de què em sento més orgullós/osa?
Què vaig poder fer pels altres que em va fer sentir bé?En què em van poder ajudar?

Donar-se espai per aturar-se un moment, observar i reconèixer els propis pensaments, emocions i sensacions. Amb amabilitat i donant-nos permís. Sense lluitar-hi, sense jutjar-nos malament per sentir-los:

Dir-nos “m’estic agobiant”, “noto les cervicals tenses”. Reconèixer aquests estats i intentar relaxar-los. Donar un petit espai a les emocions en el moment en què estan passant ens centren i aterren en el present. Tenir consciència del moment present ens ajuda a que no se’ns enduguin emocions com l’enuig o la por.

Tenir present que podem seguir fent allò que ens ha funcionat fins ara. Si funciona, no ho toquem.

Si alguna cosa NO funciona, és millor buscar alternatives.
Quan ens encaparrem i insistim ens sentim malament.
Tot el que fem té valor per petit que ens sembli Decidir no fer també és decidir.
De vegades decidint ser amables amb nosaltres mateixos ens cuidem molt més que sent exigents.

Tenir present que podem seguir fent allò que ens ha funcionat fins ara. Si funciona, no ho toquem:

Si alguna cosa NO funciona, és millor buscar alternatives.
Quan ens encaparrem i insistim ens sentim malament.
Tot el que fem té valor per petit que ens sembli Decidir no fer també és decidir.
De vegades decidint ser amables amb nosaltres mateixos ens cuidem molt més que sent exigents.

Un exercici molt senzill de respiració és el 5-5-5

Practicar la respiració conscient ajuda a centrar l’atenció en el present i aturar-se un moment si ho necessitem.

Atura’t i agafa aire amb el nas i a poc a poc durant 5 segons, omplint tot l’aire que puguis. Compta fins a 5 mentalment.
Aguanta l’aire 5 segons, si aguantes, sense forçar. Compta’ls mentalment.
Treu el mateix aire poc a poc pel nas durant 5 segons, també comptant fins a 5 mentalment.
Repetir varies vegades, amb amabilitat i posant atenció en com el cos reacciona amb calma respirant amb el 5-5-5.

Practicar una mica l’autocompassió i donar-se permís

  • Per no ser sempre productiu
  • Per no estar sempre de bon humor.
  • Perquè no sempre hi ha ganes de fer videotrucades o estar activa socialment.
  • No sempre ens cuidem perquè en tinguem ganes.
  • No sempre es té ganes de menjar sa. Ni de seguir horaris estrictes.
Tags: