L’ ús de les noves tecnologies en infants

L’ ús de les noves tecnologies en infants

Últimament han augmentat les consultes de psicologia infantil per part de pares que no saben com abordar el tema de les “noves tecnologies”. Ens trobem amb pares que això de les tablets i els ordinadors els ve una mica de nou, ja que no forma part de la seva generació i s’hi estan adaptant, i nens que han nascut amb un mòbil sota el braç i amb 2 anyets ja saben com passar les fotografies amb el dit.

Per Nadal ens vam trobar amb la pregunta tipus: “vol un mòbil, què fem?”, “ha demanat una tablet, l’hi comprem?”. Ara ens trobem amb frases com: “vol jugar cada dia”, “es posa a jugar i no el podem treure del joc”, “cada dia vol portar el mòbil a l’escola”.

Hem de tenir molt clar que vivim una època en què les noves tecnologies ja no són tan noves. Els nens d’avui dia les fan servir millor que nosaltres i no poden entendre la seva vida sense accés a Internet. Així doncs, ens haurem d’adaptar, posant els límits que calguin. Comprar-lo o no, i deixar-lo jugar més o menys temps depenen, d’una banda, del nen, de la seva edat, de la seva maduresa… I també dels pares, dels vostres límits, de la vostra rutina diària, de l’exemple que vosaltres esteu donant.

Si tenim un fill o una filla que comprèn l’ús de l’aparell que té a les mans, que entén que no és bo estar moltes hores fent-lo servir, que pot treure’n profit, per exemple, educatiu… i, evidentment, que té un bon nivell d’autocontrol, i si tenim uns pares que marquen horaris, que ensenyen i en fan ells mateixos un bon ús… doncs endavant!

És clar que si, a casa, no posem filtres, no tenim rutines i horaris, i a més els nens estan acostumats a veure que els pares seuen al sofà amb el mòbil a la mà… el que ells faran serà exactament allò que no volem que facin i acudirem a consulta demanant pautes perquè “el meu fill no fa cas quan li dic que ha de deixar de jugar a la Play i posar-se a fer els deures”.

No podem evitar que els nostres fills tinguin accés a la tecnologia. N’estem envoltats. Però sí que depèn de nosaltres l’ús que li donem. Per sort, hi ha un munt d’aplicacions que permeten que el nen jugui i aprengui alhora; ens permeten passar una bona estona buscant informació sobre un interès comú i descobrir curiositats plegats; podem mirar tutorials i fer manualitats a casa un diumenge…

Però hem de continuar jugant a cartes, al penjat… Hem de continuar mantenint converses amb la família, fent excursions (no cal ni fer fotos…). Compaginem-ho tot i tindrem pares, mares i nens i nenes contents.

Susana Mayorgas

Psicòloga Infanto-Juvenil