L’ afrontament al dol en la infància i l’adolescència en el context de pandèmia per COVID-19

Nena amb mascareta

L’ afrontament al dol en la infància i l’adolescència en el context de pandèmia per COVID-19

Situació actual

Amb el confinament conseqüent a la COVID-19 han canviat els nostres costums socials. Ens estem adaptant tecnològicament a celebrar tant aniversaris com reunions d’amics com casaments de manera virtual. Degut als canvis substancials en tots els contextos de la nostra vida, com a societat ens hem vist obligats a reinventar-nos i readaptar-nos, posant en marxa tots els nostres recursos personals.

Malauradament, un altre dels canvis substancials que ha provocat la pandèmia de la COVID-19 és l’acomiadament d’una persona estimada que acaba de morir, sense poder fer tot allò que ens agradaria fer en una situació tan difícil com aquesta. Tota aquesta situació està generant particularitats a l’hora d’afrontar el dol degut a la situació de confinament:

  • Ens trobem amb una alteració de les rutines i amb una pèrdua de les relacions habituals amb persones significatives de l’entorn.
  • La intensitat de les emocions és més elevada del que podria ser en qualsevol altra situació. En el confinament, les emocions es magnifiquen i s’ intensifiquen.
  • Observem un augment de l’ ansietat basal a conseqüència de l’ estat d’ alarma general. Les preocupacions respecte la infecció, la família i/o la situació econòmica poden generar estrés i moments d’ansietat.
  • Serà freqüent trobar-nos amb situacions de mort sobtada de persones conegudes i estimades.
  • Impossibilitat de preparar-nos per l’acomiadament.
  • Impossibilitat de realitzar els rituals d’acomiadament habituals (vetlla, enterrament, funeral…).

Inevitablement, ens volten pel cap algunes preguntes a les quals intentarem donar resposta en aquest document:

  • Què fer quan no és possible acomiadar-se personalment? 
  • Com enfrontar-se a la pèrdua sense haver pogut fer l’enterrament? 
  • Com explicar- ho als més petits/es?
  • Com viurem el dol en confinament, sense accés a les nostres rutines habituals i a les nostres “vies d’escapament”?

Com podem gestionar les complicacions i dificultats de la situació actual?

  • Quan el pronòstic del pacient sigui desfavorable, és important començar a prendre consciència de la realitat i, en la mesura que sigui possible, iniciar un procés de comiat.
  • L’ adéu pot fer-se a través d’ accions concretes, com escriure una carta que algú pugui llegir al seu ser estimat, gravar un àudio encara que el pacient es trobi sedat o fer qualsevol ritual en el que la persona se senti connectada amb el malalt/a.
  • És inevitable que familiars i amics sentin una barreja d’emocions associades a aquesta vivència i que dificultin l’elaboració del dol. És per això que és important treballar-les posteriorment.
  • Quan passi la situació d’ emergència sanitària, es recomana fer actes o cerimònies especials per a acomiadar adequadament al mort, envoltat de tot l’amor de les persones que l’ estimen.
  • És important generar suport entre la família. En aquests moments, el nucli familiar no podrà unir-se físicament o estar en el tanatori per rebre el caliu de persones estimades, però sí que parlar per telèfon, vídeo i donar-se suport de les formes que actualment estan al nostre abast.
  • L’absència de contacte físic es pot compensar per alguna cosa que avui costa molt de fer: dir-li a la gent l’important que és per a nosaltres. I millor converses telefòniques llargues, no tant per missatge.
  • Acceptar un cert grau d’evitació o de distanciament emocional (no ploro, no estic feta pols) és normal. Es tracta d’una resposta de supervivència i el pronòstic és que a poc a poc se superi. Tampoc això ha de fer-nos sentir culpables i es necessita temps, no cal atabalar-se.
  • No és necessari tenir el cos per a elaborar el dol. Sí que cal acceptar què ha passat i adonar-se’n de la importància de la persona morta per a un mateix.
  • Per a avançar en el dol es necessita temps. Cal acceptar a la tristesa com a companya, però al mateix temps cal continuar fent coses perquè el dolor esgota i no es pot mantenir.
  • És recomanable dedicar una part del dia a veure les fotos del meu familiar, a plorar-lo, però no és possible omplir el meu cap tot el dia de pensaments tristos.
  • Pensar la manera en com ha mort genera un dolor innecessari i ja és bastant amb acceptar la pèrdua, la tristesa i la impotència. És important recordar que moltes vegades, la persona ha estat sedada i que els professionals l’ han acompanyat.

Pautes generals per l’ afrontament de la mort dels nens/es i adolescents

Sovint costa parlar de la mort com a tal, donat que comporta sempre patiment i dolor. De vegades tenim la tendència a excloure els petits de la família d’aquestes situacions, buscant evitar-los o protegir-los d’aquest dolor, però això només complica més l’acceptació i la integració del que ha passat. La mort, tot i ser molt dolorosa, és una experiència més de la vida i hem d’intentar parlar-ne de la forma més natural possible, per tal de tenir un bon desenvolupament emocional.

Com podem afavorir un bon desenvolupament emocional en moments tan difícils com els que vivim?

  • Comunicació durant l’ingrés

Quan ens assabentem que un familiar o conegut ha entrat ingressat a l’hospital és important mantenir la calma. Sentirem emocions intenses de por, preocupació, angoixa, tristesa… que hem de poder deixar sortir i, poc a poc, pair. Abans de transmetre qualsevol informació als infants, primer hem de poder gestionar aquestes emocions i poder aconseguir certa tranquil·litat.

Un cop estem més tranquils, dins del que la situació permet, podrem seure i comunicar la notícia. Hem de buscar un moment tranquil, sense distraccions, en un lloc acollidor i fer servir un vocabulari adequat per l’infant.

Cal ser sincers i respondre les seves preguntes. Recordem que els infants poden confondre fantasia amb realitat. Per tant, tot allò que no els hi expliquen, s’ho poden imaginar tergiversant la realitat.

Un cop han entès la situació, els podem donar l’oportunitat de fer dibuixos o escriure cartes al pacient durant l’ingrés. També, si és possible, podem fer videoconferències.

  • Comunicació de la mort

Ha de ser l’adult/a de referència i amb un vincle afectiu més fort qui comuniqui la notícia. Hauria de ser com més aviat millor per evitar que l’infant percebi reaccions emocionals descontextualitzades i es preocupi en excés. Li hauríem de dir en un lloc tranquil i privat (com pot ser la seva habitació), amb un to de veu assossegat i responent a la necessitat de contacte físic.

Cal explicar la veritat del que ha passat, emprant la paraula mort sense eufemismes. Cal utilitzar un llenguatge senzill i entenedor, càlid i afectuós. Hauríem d’evitar formes verbals com “se n’ha anat” o “ens ha deixat”, no volem donar peu a falses expectatives de retorn. És essencial no mentir. Si no tenim una resposta concreta, ho podem reconèixer.

És important validar que estem tristos i que és normal sentir-se així. Li ha de quedar molt clar que no és culpa seva. Possiblement és obvi pels adults, però pels infants no sempre ho és.

  • Compartir les emocions

Dóna l’oportunitat a l’infant de parlar de la persona morta, ajuda’l a posar-hi paraules per explicar les seves emocions i sentiments. Permeteu-vos plorar junts/es i per separat. No amagar el teu propi dolor li mostrarà que els altres també som vulnerables i que volem compartir la seva tristesa. Veure que els adults ploren o estan tristos i que, tot i així segueixen endavant, dóna molta més seguretat.

No hem d’amagar el que nosaltres sentim davant la pèrdua, podem expressar que estem tristos i fer-li de model d’afrontament: parlar sobre la persona que ha mort, recordar moments agradables viscuts…

  • Donar-li l’oportunitat d’expressar-se

Quan necessiti parlar, l’escoltarem, li direm que el comprenem, xerrarem, respectarem que plori si ho necessita i evitarem frases com “no estiguis trist”, “no ploris més”…

  • Atendre les seves preocupacions i pors

Cal respondre els seus dubtes. Si no sabem com fer-ho, li direm que no tenim la resposta i que nosaltres també voldríem saber-ho.

  • Donar-li suport i seguretat

És important que se senti comprès, respondre sincerament a les seves preguntes, posar-nos a la seva pell i mostrar-li comprensió. Validar-li les emocions és important. No l’apartarem de la realitat per evitar patiment, però li donarem tot el suport i oferirem la seguretat que necessita, com sempre.

Si l’infant mostra molta preocupació perquè la causa de la mort hagi estat la COVID-19, podem explicar-li que moltes altres persones amb la mateixa malaltia es curen. Així evitarem que pateixi de més si algun conegut o familiar la té.

  • Dosi extra de paciència

Cada infant necessita el seu temps per completar el dol, així com els adults. Entre les conseqüències més habituals del procés de dol en infants i adolescents ens trobarem:

  • Somatitzacions (mal de cap, mal de panxa…).
  • Dificultat per concentrar-se i estar atent.
  • Irritabilitat.
  • Ansietat per separació (no voler separar-se dels adults de referència).
  • Plor incontrolat i inconsolable.
  • Augment de les pors a la foscor, a dormir sol, a anar al lavabo…
  • Respectar el seu espai i reforçar-lo positivament

Ens trobarem amb moments en què no tingui ganes de parlar o que, fins i tot, prefereix estar sol. Cal respectar el seu espai. També podem proposar-li que parli amb algú de fora de la família com els seus amics.

Tant verbal, com físicament cal continuar reforçant les seves qualitats i donar-li mostres d’afecte: petons, abraçades, frases afectuoses…

  • Fer-li entendre que les normes i límits no han canviat

Cal evitar caure en l’error de permetre certs comportaments que mai han estat permesos i, per tant, les conseqüències continuaran sent les mateixes també. Hem de ser ferms, coherents i consistents, mantenint una comunicació positiva. Dins de les limitacions de la situació que estem vivim, intentarem mantenir les rutines.

  • Quan estigui preparat, fer-lo partícip dels rituals funeraris.

Un cop acabi el confinament, és positiu permetre que vagi al cementiri o que porti flors, però fins a llavors, podem acompanyar-lo que faci dibuixos, que faci una carta… per tal de facilitar que pugui expressar el que sent i que pugui acomiadar-se d’alguna manera de la persona estimada. Deixar-lo en algun moment si ho demana.

Recordem que…

La situació d’emergència sanitària actual generarà situacions de morts sobtades en moltes famílies i no poder estar físicament a prop de les persones que estimem encara ho dificulta més.

Podem adaptar els comiats a la situació. Podem fer videotrucades, cartes, dibuixos i hem de poder compartir com ens sentim per poder anar paint la pèrdua.

Hem de parlar del que ha passat. No parlar sobre un fet dolorós per a evitar el patiment dels menors, limita l’expressió emocional dels infants evitant que puguin activar els seus recursos personals que els seran útils al llarg de la vida.

Tots els infants i adolescents tenen dret a rebre la informació de la situació real, tenint en compte el moment de desenvolupament en el qual es troben.

No hi ha una forma única i universal d’expressió del malestar. Tots tenim la nostra i totes són vàlides.

Annexos

  1. Materials d’ ajuda per fer a casa

Aquí trobaràs idees per a poder acompanyar als infants des de casa tant en el comiat com en l’expressió emocional.

  1. Comprensió del concepte de mort al llarg del desenvolupament

En aquest document trobaràs més informació sobre com es desenvolupa el concepte de la mort durant les diferents etapes del desenvolupament i les reaccions que podem observar en els nens i les nenes.

  1. Contes i guies de dol

Aquí us fem arribar un llistat de contes i guies per apropar-nos al tema del dol per si voleu aprofundir més.

  1. Conte per a acompanyar el dol i afavorir la resiliència: Kuma, què fem amb la tristesa?
    Kuma, què fem amb la tristesa?

    Conte fet per l’equip d’Espai Gut per ajudar als infants a treballar la resiliència.

     

Des de l’Espai GUT hem realitzat aquest conte amb molt d’afecte per a acompanyar en aquests moments difícils, buscant sempre poder oferir recursos als infants per a afavorir la seva resiliència.

Bibliografia consultada

  • González L, Mollà L., Pérez-Campdepadrós M. i Polo D. ( 25 de Març de 2020) Afrontament del dol en la infància i l’adolescència en el context de pandèmia per SARS-CoV-2. Pautes per a les famílies. Faros Sant Joan de Déu. Recuperat de: https://faros.hsjdbcn.org/es
  • Carla Aliño i Marina Segura (22 de Març de 2020) Estrategias para elaborar el duelo en una crisis sanitaria. La Vanguardia. Recuperat de https://www.lavanguardia.com
  • Col·legi oficial de psicòlegs de Catalunya (27 de març de 2020) Recomanacions per afrontar la mort d’una persona estimada durant el confinament per l’epidèmia de COVID-19. Col·legi oficial de psicòlegs de Catalunya. Recuperat de https://www.copc.cat
  • Instituto IPIR (Març 2020) Guía para las personas que sufren una pérdida en tiempos de coronavirus. (COVID-19). Instituto IPIR. Recuperat de http://www.ipirduelo.com