Busco psicòleg/òloga de capçalera

Busco psicòleg/òloga de capçalera

Començar a conviure amb una parella no va ser tasca fàcil. Tenir bessonada als 36, gestionar feina i família,  la comunicació amb els meus germans, la meva filla que potser pateix ansietat…

Sóc psicòloga i tothom creu que hauria de sortir-me’n i tenir resposta per a tots els problemes emocionals que ens envolten. És cert que estic constantment abordant aquests temes  a la consulta… amb relatiu èxit. Els professionals de la psicologia tenim l’aparença de cara enfora que hem de tenir la resposta a tot en tot moment…i a casa et bloqueges i no fas res seguint el manual.

Actualment a Espanya no és imprescindible haver fet teràpia abans d’exercir professionalment com a psicòleg. I crec que és un gran error. S’ha d’haver viscut estar a l’altra banda, fer una consulta i treballar assumptes pendents abans d’intentar ajudar els altres a fer-ho.

Començo explicant la meva experiència perquè al llarg d’aquests anys crec més fermament que m’aniria bé tenir un psicòleg/òloga de capçalera. De fet en tinc un parell, però ells no saben que ho són…: una supervisora amiga, un professional a qui truco puntualment, un metge que m’escolta…

Disposar d’una figura de confiança que no és una amistat o un familiar és el que necessitem en molts casos. Una figura que t’acompanya durant diferents etapes de la vida, que coneix les teves febleses, les teves virtuts, els errors del passat, els traumes, els èxits…quan potser no cal iniciar una teràpia però cal una orientació. Un counselor, com diuen en anglès.

Els processos terapèutics acostumen a ser llargs i costosos, i no sempre són necessaris, en el meu cas no sento un desequilibri emocional. Jo ja ho he fet i ara no necessito això. Què passa si simplement tenim un dubte, no ens posem d’acord sobre com enfocar un tema de criança amb la parella …o volem una segona mirada a un tema que ens preocupa?

Ara existeixen els coaches, que potser s’acosten més a aquesta figura d’ajudar-te a desbloquejar temes, a tirar endavant un projecte, però ben bé tampoc és això, perquè un dia necessito algú que conegui el meu passat de manera més global, que potser conegui el meu marit i els meus fills o els meus pares…

El metge de capçalera d’abans feia aquesta funció, però ara no li és possible amb set minuts per visita, i mira només el rellotge i/o els resultats d’analítiques…

Instaurem l’opció, doncs, de trucar la psicòloga de manera puntual, sense que signifiqui que haurem de començar una teràpia de sis mesos o un any, sinó simplement de buscar la prevenció en poques visites, l’orientació i/o la confirmació d’assegurar-nos que anem pel bon camí.

Animo a tothom a fer difusió d’aquesta reflexió i atrevir-se a buscar un psicòleg en les seves revisions anuals…Anem a l’oftalmòleg, al ginecòleg, al dentista per què no…, al psicòleg de capçalera.

 

Gisela Mora Cardona

Psicòloga