Dia Mundial dels Drets dels Infants

Dia Mundial dels Drets dels Infants

Encara que sembli increïble, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar la Declaració dels drets dels infants l’any 1959 i no va ser fins l’any 1989 quan el seu compliment es va fer obligatori en tots els països que l’havien signat. Sí, hi ha països que no han signat aquest acord, entre ells els Estats Units d’Amèrica. Per això, avui és un dia important per reflexionar i poder sumar tots i totes en el paradigma dels bons tractes a la infància.

A què ens referim quan parlem de bons tractes a la infància? Ja a finals dels anys cinquanta investigadors com Harlow i Bowlby van demostrar que les necessitats de la primera infància no eren únicament alimentàries. Van evidenciar la importància de la seguretat i l’afecte en les relacions entre pares/mares i fills/filles, i van desenvolupar posteriorment la teoria del vincle afectiu. I per què és tan important sentir-se segur i estimat en les primeres etapes de la vida? Com explica J. Barudy “la maduració i el funcionament adequat del cervell i del sistema nerviós depenen de les atencions i dels bons tractes rebuts en la infància”. Quan un infant neix en un entorn que li ofereix un context de bon tracte i seguretat, pot anar regulant les seves necessitats, ja que hi ha un adult que està en sintonia amb ell i li ofereix el que necessita. Així, aprèn que quan té fred, cau, té por o vol alguna cosa, plora per avisar la mare o el pare i espera que aquests li donin el necessari perquè aquesta molèstia passi. Això el fa estar tranquil, segur, i li permet dedicar el temps a explorar l’entorn i relacionar-se amb els altres. D’aquesta forma es va creant la relació afectiva i de seguretat amb els referents, el cervell es va desenvolupant de manera sana i va generant aprenentatge. Què passa si no hi ha cap seguretat i afecte on protegir-se? El cervell busca maneres d’autoregular-se però ho fa de forma defensiva i amb una alta intensitat emocional perquè aprèn a viure amb el sistema de la por activat. En aquests casos l’aprenentatge social o de l’entorn és secundari, ja que tot l’esforç anirà a cridar l’atenció de l’adult per buscar la supervivència. I per què és tan rellevant? Doncs, com explica J. Barudy, perquè “els bons tractes dels pares als seus fills, donen origen a la vinculació segura, que és el resultat de les cures, la protecció, l’educació i la socialització que les mares i els pares lliuren als seus fills i filles. Això els prepara per créixer sanament i fer front a les adversitats, la qual cosa es coneix com a resiliència”

 

Però només els pares i mares tenen aquesta responsabilitat? Els bons tractes a la infància són la capacitat de mares i pares, mestres, referents, i qualsevol persona en contacte amb infants per respondre correctament a les necessitats infantils de cura, protecció, educació, respecte, empatia i suport. És una tasca com a societat, ja que com bé diu D. Siegel, “la manera en què interaccionem amb els nostres infants afecta considerablement el desenvolupament del seu cervell i, per tant, el tipus de persones que són ara i seran en el futur”.

 

Bibliografia recomanada:

– Barudy, J. i Dantagnan, M. (2009) Los buenos tratos a la infancia Parentalidad, apego y resiliencia Barcelona: Gedisa

– Siegel D. J. i Payne, T. (2012). El Cerebro del Niño. Madrid: Alba Editorial.

 

 

Nerea Larumbe

Psicòloga Infantil i Traumaterapeuta